La Fundació La Llum de les Imatges ha tornat a terres castellonenques a finals de 2008. En esta ocasió el mapa expositiu assenyala un itinerari amb què es vol recórrer el llegat artístic i cultural de tres ciutats de la Plana: Borriana, Vila-real i Castelló. I l'Associació hem anat a visitar-la.
Poblacions que alberguen temples majestuosos per la monumentalitat dels quals pareixen catedrals: les esglésies del Salvador de Borriana i l’arxiprestal de Sant Jaume de Vila-real, en la Plana Baixa, i la cocatedral de Santa Maria de l’Assumpció de Castelló, que compartix amb la de Segorbe la seu del bisbat. Edificis arquitectònics que actuen com a seus d’esta exposició.
El projecte expositiu, amb el títol genèric d’“Espais de Llum”, es desenvolupa en paral·lel als tres edificis elegits. Estos distints àmbits arquitectònics definixen la temàtica historicoartística abordada en cada una de les seus, en la qual es tracta cronològicament la història de les antigues demarcacions de la diòcesi de Tortosa, des de la conquista cristiana fins als anys seixanta, amb la nova denominació de bisbat de Segorbe-Castelló.
El discurs que en esta ocasió es proposa, en funció dels edificis que alberguen la mostra, enllaça l’evolució arquitectònica dels temples i l’evolució simultània dels estils artístics a la Comunitat Valenciana des de la conquista fins als nostres dies.
L’exposició comença en l’església parroquial del Salvador de Borriana, excel·lent exemple d’arquitectura baix medieval en la seua capçalera, que servix de receptacle de les obres mobles dels segles XIII, XIV i XV.
A continuació, l’església arxiprestal de Sant Jaume de Vila-real, construïda en el segle XVIII seguint els traçats dels temples de planta de saló (hallenkirche), de monumentals dimensions, en la qual es proposa un itinerari des de l’incipient i esplendorós Renaixement fins a la plenitud del Barroc.
Finalment, la cocatedral de Santa Maria de Castelló, edifici repristinat després de la Guerra Civil, en el qual s’estudia la cronologia d’este edifici i servix de seu per a les obres d’art des de la Il·lustració fins a la modernitat amb una important secció dedicada a la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda de l’Alcora.
La inversió en recuperació i difusió patrimonial amb motiu d’“Espais de Llum” ha superat els deu milions d’euros, la majoria destinats a la labor restauradora de béns mobles i immobles.
Poblacions que alberguen temples majestuosos per la monumentalitat dels quals pareixen catedrals: les esglésies del Salvador de Borriana i l’arxiprestal de Sant Jaume de Vila-real, en la Plana Baixa, i la cocatedral de Santa Maria de l’Assumpció de Castelló, que compartix amb la de Segorbe la seu del bisbat. Edificis arquitectònics que actuen com a seus d’esta exposició.
El projecte expositiu, amb el títol genèric d’“Espais de Llum”, es desenvolupa en paral·lel als tres edificis elegits. Estos distints àmbits arquitectònics definixen la temàtica historicoartística abordada en cada una de les seus, en la qual es tracta cronològicament la història de les antigues demarcacions de la diòcesi de Tortosa, des de la conquista cristiana fins als anys seixanta, amb la nova denominació de bisbat de Segorbe-Castelló.
El discurs que en esta ocasió es proposa, en funció dels edificis que alberguen la mostra, enllaça l’evolució arquitectònica dels temples i l’evolució simultània dels estils artístics a la Comunitat Valenciana des de la conquista fins als nostres dies.
L’exposició comença en l’església parroquial del Salvador de Borriana, excel·lent exemple d’arquitectura baix medieval en la seua capçalera, que servix de receptacle de les obres mobles dels segles XIII, XIV i XV.
A continuació, l’església arxiprestal de Sant Jaume de Vila-real, construïda en el segle XVIII seguint els traçats dels temples de planta de saló (hallenkirche), de monumentals dimensions, en la qual es proposa un itinerari des de l’incipient i esplendorós Renaixement fins a la plenitud del Barroc.
Finalment, la cocatedral de Santa Maria de Castelló, edifici repristinat després de la Guerra Civil, en el qual s’estudia la cronologia d’este edifici i servix de seu per a les obres d’art des de la Il·lustració fins a la modernitat amb una important secció dedicada a la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda de l’Alcora.
La inversió en recuperació i difusió patrimonial amb motiu d’“Espais de Llum” ha superat els deu milions d’euros, la majoria destinats a la labor restauradora de béns mobles i immobles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario